la nostra setmana de desconnexió, d'aïllament absolut, de natura 100%... (“me siento como doctor en alaska”)
un allotjament idíŀlic, al medlands backpackers; a dalt d'un turonet, amb vistes al pacífic... gaudint de la solitud de la temporada baixa. $25 pp night a la GB hi vam arribar després de 4 hores i mitja de vaixell. Amb nosaltres i uns quants poquets passatgers més, hi viatjaven també tot de subministres per als habitants de l'illa, que realment viuen aïlladíssims... menjar, medicaments, camions, materials varis...
l'illa de 600 habitants no es pot valdre per ella mateixa, per això, 3 cops per setmana esperen el vaixell amb candeletes. per no tenir, no té ni un caixer automàtic, ni un banc (bona senyal)... i clar, aquí els xiquets, tranquils com van, no portaven prous diners en efectiu per pagar l'estada... però vam descobrir que aquí (i a tot nz) pots aconseguir diners en una botiga pagant una mica més amb la targeta de crèdit!! fiu!
ens vam atrevir amb dues excursions, la segona però la vam acabar casi amb llagrimetes als ulls... duríssima mental i físicament. una llarga i dura pujada ens portava a una llarga i dura baixada, i davant nostre la següent pujada, i així durant 4 muntanyetes... no vam tenir forces per treure la càmera durant el recorregut (potser un fake??), no parlàvem, només ens miràvem de tant en tant per veure que l'un seguia a l'altre...
per carretera no calia fer auto stop, els cotxes paraven igualment, clar, amb una sola carretera, segur que vas en la mateixa direcció; fins i tot el carter ens va parar.
aquí, i per tot nz, hi ha poblets tan petits que quan hi passes per davant ni te n'adones, són 4 casetes escampades, la botiga, la cafeteria i la post-office...
el plat estrella de la gb: musclos (recent collits del mar) amb sofregidet de ceba i tomàquet... mmmm!
la tornada van ser 30 minuts amb avioneta xica tica mica... però quines vistes!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario