plou, sol, plou, plou, plou...

des de que hem arribat que només hem tingut un parell de dies de sol, i avui fa un mig mig com si es burlés de nosaltres... quan ens atrevim a sortir als 20 minuts pluja de nou...

...i ara fa fred i ens tapem moooolt i ara el sol t'arrenca la roba, quina calor, uix! quin fred!

...i plou, plou, plou

...i el riu, que no és ample ni res, creix, creix, creix...

do it your self

una cosa molt bona que també tenen aquí, és la capacitat per fer-se les coses ells mateixos. de petits els han acostumat a que un llit no cal anar-lo a comprar, també te'l pots fer tu i segur que el valoraràs mol més per l'esforç i el temps que hi has dedicat.

ahir vam acompanyar l'snake (l'emit) a comprar-se les fustes per fer-se un llit,

i avui de bon matí
obrim les cortines, i al jardí hi ha l'emit (l'snake) amb el llit pràcticament enllestit...

aquí tot es reutilitza, no es tira res, no generen tants residus com nosaltres, que amb prou feines sabem cosir-nos un botó però sí comprar-nos un parell de jaquetes última moda noves.

és curiós però saber que a la vegada ells no es veuen a si mateixos com el país perfecte que ens han venut a nosaltres; i és que cadascú es coneix els seus propis draps bruts...
per nosaltres nova zelanda és un país exòtic, per ells exòtic és dir, que portes un barret de nàpols... i encara s'avergonyeixen de dir-ho, com si algú els hi hagués de respondre... ai, filla!! que flipada, no??

hamiltON

ja hem dormit. comencem a equilibrar el nostre bioritme a la part sud del planeta. aquí tot gira al revés. hem marxat veient com començaven a caure les primeres fulles velles i arribem veient néixer les primeres fulles noves.
els cirerers estan florits i tot reneix després d'un hivern mooolt fred.

hem passat de cop dels 25ºC als 10-15ºC. no venim prou preparats.

estem a hamilton a casa l'snake i la yolanda, una casa que ràpidament vam identificar gràcies a la barca vermella que l'snake té a l'entrada.

ja em tingut el nostre primer encontre social, una trobada de vegans (vegetarians) a la universitat de hamilton amb xerrades (una mica brainwash) contra el consum de carn, el maltractament als animals, etc.; i només per 1€ ens han donat un bon sopar vegetarià. Els organitzadors han cuinat tot de menjar “healthy”, que si sushi, amanida, salsetes de yogur, verduretes rebossades... pollo... aix! no! que era coliflor rebossada amb forma de cuixetes de pollastre, jiji...

tot això en un ambient molt familiar, i musicat per chris thompson

i sortint de la trobada vegetariana per poc no vam anar a una festa de disfresses de personatges ja morts; aquí és molt típic fer festes a casa de la gent. finalment ho vam canviar per una jam session entre els quatre... bé, a la marta li va poder la son i els ritmes a base de pandereta, bateria i interferències d'osciŀladors hi van ajudar...

auckland to hamilton 19/09 - 8am

hem arribat i fa un dia gris i plou. s'intueix la primavera però aquí encara és hivern.
després de 32 hores des de que vam deixar el piset de reus, estem cansats i hem preferit pagar 130$ perquè un taxi ens porti fins a casa l'snake i la yolanda. a banda portem a sobre la insulina que necessita ser refrigerada.

l'òscar remarca el fet que no ens hagin donat mitjons a l'avió, com ens havien dit... deu ser un mite. la veritat és que uns mitjonets al tio del davant no haurien anat gens malament, perquè ens va regalar un tufo durant el viatge impagable...

en trànsit...

hem fet parada a los àngeles, que no és el mateix que fer escala. en una parada et fan recollir totes les teves coses i baixar de l'avió per tornar-hi al cap d'un parell d'hores.

què fem durant aquestes dues hores?

ens fan el control d'accés, sembla que ningú ha avisat als policies que ens fan el control (revisió del passaport, empremtes digitals, fotografies, unes quantes preguntes, amb una mica de vacileo...) que estem en situació de: in transit to auckland, tal com hem indicat al visat, i que per això potser no caldria tanta història ni tanta pregunta de què fem als seus USA.
la resta de temps el passem esperant en una saleta amb dispensadors de cafè...

per poder fer aquesta parada ens van fer omplir el visat digital a londres (on vam fer escala):
https://esta.cbp.dhs.gov/
és suficient apuntant-se el codi que et dóna la web un cop introduïda tota la informació.

*nota: i ara que comentem temes del vol, cal dir que en el cas de portar insulina no confieu que us la guardin a la nevera de l'avió, aneu preparats amb una bona nevereta i demaneu a la tripulació tot el gel que necessiteu, que per això si, són molt amables. de tota manera, pregunteu al pujar a l'avió.

kronos

el canvi ja ha començat; la percepció del temps és ara diferent, més lenta, més pausada, més tranquil·la...
...atravessem el túnel del temps, que “nosaltres” mateixos hem creat...

...transportats per una màquina descomunal, el túnel està ple de camps de cotó intangible, de boires i contrastos de blaus.
a fora hi fa fred, -54ºC es pot considerar fred... minúsculs cristalls de gel a les finestres sembla que volen entrar.
per sota nostre, una immensa groenlàndia, ens passa desapercebuda, no la veiem, no la podem olorar, sentir... però sabem que és a 10.000m sota nostre.

...ens veurà ella?

hem recorregut 3.000km i encara no estem ni a la meitat... falten 6 hores per fer la parada a los ángeles. el viatge està sent dur.

un mapa digital ens mostra que a europa ja és de nit, mentre nosaltres sembla que ens escapem d'ella, de la nit, però en algun moment del viatge ens atraparà. és més ràpida que la nostra màquina del temps.

finalment, quan semblava impossible, hem pogut divisar groenlàndia, els camps de cotó s'han dispersat i hem pogut veure la terra del gel ("independent").

viatjant al futur...