fiji time...

bulaaa!!! bones festes i bon any 2010!!!
estem a fiji... aixi que fiji time... i kava!

fiji time: multiplica el nostre temps real per dos, afegeix-hi uns 30 minuts més i espera obtenir-ne un resultat relativament variable... sobretot, aplica a la fórmula una bona dosi de relax...

fláhbáh - HUFF'09 report (para putearte)

mMm... ¡¡por fin!!... uno de los motivos, excusas o... para estar "bocabajo"...
y ¡si! cumpliÓ todas las espectativas (que a la vez eran todas y ninguna).
gente maja, varios de los "directores" (que fea palabra... aunque "creadores"... ehem...), documentalistas, algun "under-curador-experimental" y un ambiente muy familiar (una família grande.)...
a parte: vino, cerveza casera y pica pica 71% català, amb el seu pa amb tomàquet (utilizando TODO el tomate ¡aquí no se tira nada!), escalivada... y como no, vídeos diferentes sin vestirse de seda bla bla bla... BLA!

los cortos muy buenos, y sobre todo es de agradecer la gran variedad temática, de estilos y niveles de la selección. un rizoma muy ecléctico y bien organizado por el "señor serpiente".

"circadian rythms" (increíble rostro, derek ward) y "transfigured nights", de david blyth.
éste último proyecto se trata de su trabajo más reciente y es un documental a base de webcams adentrándose en el "curioso" mundo del "ciber-rubber-fetish"; a ratos intrigante, a ratos cachondísimo, a ratos enfermizo...
un director que he descubierto aqui cuyo trabajo me a flipado bastante, véase "angel mine".
estubo presente, para introducir y comentar el documental, acompañado por jed town, un músico del industrial-punk de los 80 que formó parte temporalmente de los míticos SPK; también ha trabajado bastante en super8 y multipantallas ("the perfect product", fetus reproductions)

entre el público también estaban carmen karnak, el sr greg de "the trons" la banda robótica...
en fin... ¡un gustazo!

algunos enlaces (más...):

dr snakes

martin rumsby

xogenesis

cracmairules

dicatore dialectica

...

seguiremos ampliando

...

resseguint la westcoast

deixem darrera nostre el nord de la illa sud... creuant el parc nacional de kahurangi. comença una cadena de muntanyes impressionants que seguirem fins al sud.ens topem de nou amb el mar de tasmània, i un dia gris ens descobreix un paisatge d'onades brutals que no podem parar d'observar i fotografiar (de fet el tourrorista ja no visita sinó que fotografia...) ...de sobte uns pancakes... que el mar, amb fúria, sembla que intenta destruir...

greymouth
les grues es mantenen a la vora del riu orgulloses del que un dia van ser...
...on l'òxid esborra les restes del que va ser la ciutat del carbó

rotor hsteri-kas

golden bay...

nelson

takaka, un poblet de hippies retirats...

totaranui (doc)

farewell (¡menudo gapo!)

collingwood (...)

south island

...fent rutilla pel sud amb la "toyi"

...el nostre transport i dormitori!

...

the kapital: WELLintown

wellington!!! sembla que estem de sort amb l'allotjament!
pel que anem veient, la cadena d'hostals YHA és de les més cares que hi ha a tot arreu... així que caminem una mica més amb les motxilles a l'esquena i fem ruta d'hostals preguntant preus... aquest cop ens vam allotjar a l'hostal de la cadena “base”, i amb l'oferta de 4 nits pel preu de 3 ens sortia per uns 66$ l'habitació; i quina habitació!!! semblava la suite! enorme, amb lavabo, i el millor: les vistes de la ciutat! (era un 8è pis)
però posats a recomanar, l'antic hotel waterloo, transformat avui en un backpackers; econòmic, relativament cèntric i al costat del ferry que ens ha portat fins a la illa sud.
wellington és una ciutat amb un cert aire barceloní, molt més petita, però lluminosa, colorida, amable, moderna però, gens pretensiosa, amb molts raconets per descobrir, carrers peatonals, moltes botiguetes, activitat a totes hores (cosa rara a nova zelanda)...
això sí, és una ciutat de vent, i quan bufa... bufa!

¡ah! y visitamos un pequeño lugar con muy "mal gusto" (risas ehem): pukerua bay

cul-TU-ral:

-no hem pogut veure teatre tot hi que això tenia força bona pinta deathandthedreamlifeofelephants

-vam veure el dr parnassus!! a terry gilliam se le va la pinza, pero mola jejej (demasiado 3d ;P)

-bonic documental de camí a... "la hª del camello que llora"

-llibres: stewART home "69...", lewis carrol "alice in wonder..."

...mentres a hamilton: karen karnak incarnation...

napier decó

de sobte ens traslladem als anys 30. una ciutat que sembla un decorat de peŀlícula de “dick tracy”. passejant pels carrers veus molts cotxes d'èpòca, sobretot un diumenge al matí, perquè aquí els diumenges es fan notar! tot de gent surt a passejar, a córrer, bicis, famílies amb els nens corrent pel passeig de la platja...

napier va quedar destruïda el 1931 a causa d'un terratrèmol d'escala 7, i en dos anys la van reconstruir amb l'estil de moda del moment, l'art decó.
allí ens vam allotjar al backpacker “toad hall”, un edifici d'estil “spanish mission” que li diuen... suposem que una varietat dins de l'art decó. 50$ l'habitació doble; curiós... (molts sudamericans i alemanys)
la zona és hawke's bay, una regió rica en vins, però ni de bon tros el nostre priorat! al costat de napier, havelock north, va ser durant anys seu de la golden down; vam poder apropar-nos al seu antic temple, ara en mans privades: la whare ra

geodetic survey mark: b7uk

pedaços de rotorua

ROTORUA... lula, lula

zona volcànica; la terra bull, com un gegant mig adormit que ronca, i per tant, si ronca... és que està viu! (home!)
colors molt especials, aigua calenta que brolla de les profunditats de la terra, fang, fumeroles, olor a ou dur... un poblet encantador, a la vegada que turístic; si voleu visitar algun dels parcs volcànics ja podeu comptar que haureu de pagar. "al loro" amb el timazo del geiser lady knox... s'activa cada dia a les 10h15... massa exactitud, no creieu...?

val la pena descobrir els voltants de la ciutat tot passejant; en una horeta pots veure bastanta cosa, i gratis; i caminant una mica més fas cap al “redwoods”, un bosc de sequoies impressionant! pots escollir fer excursions de 2 a fins a 8 hores, depenent de l'energia de cadascun. a prop del polynesian spa hi ha un backpacker: crash palace, per uns 50$ l'habitació doble que pinta molt bé. lloguen bicis a molt bon preu i et fan la reserva d'algunes excursions. i com a backpacker de “luxe”, amb molt bones instal·lacions, però una mica més car, el YHA (68$ la doble)

RAGLAND i 29 anyets

com celebres un aniversari a nz? el fet d'estar aquí ja és especial, però la resta de dies també són especials, així que amb el pic-nic preparat, l'snake i la yolanda ens van portar a una platja de ragland, a una hora de hamilton.

el dia era encertadament gris pel paisatge d'aquella platja d'arena negra.

de tornada passem a comprar espelmes, un pastís i tot el necessari perquè l'snake ens cuini una lassagna vegetal deliciosa!

de part de la yolanda i l'snake, una pedreta de quarz que la yolanda havia netejat cuidadosament; ara viatja amb nosaltres.

l'amic invisible dels aniversaris també ha arribat a nz!! ara podem escoltar música gatings 100% (gràcies cristinsss)

i la marta ja té xirukes noves!! regal de l'òscar

(gràcies a tots per les felicitacions!!!)

great barrier desconnection

la nostra setmana de desconnexió, d'aïllament absolut, de natura 100%... (“me siento como doctor en alaska”)

un allotjament idíŀlic, al medlands backpackers; a dalt d'un turonet, amb vistes al pacífic... gaudint de la solitud de la temporada baixa. $25 pp night a la GB hi vam arribar després de 4 hores i mitja de vaixell. Amb nosaltres i uns quants poquets passatgers més, hi viatjaven també tot de subministres per als habitants de l'illa, que realment viuen aïlladíssims... menjar, medicaments, camions, materials varis...

l'illa de 600 habitants no es pot valdre per ella mateixa, per això, 3 cops per setmana esperen el vaixell amb candeletes. per no tenir, no té ni un caixer automàtic, ni un banc (bona senyal)... i clar, aquí els xiquets, tranquils com van, no portaven prous diners en efectiu per pagar l'estada... però vam descobrir que aquí (i a tot nz) pots aconseguir diners en una botiga pagant una mica més amb la targeta de crèdit!! fiu!

ens vam atrevir amb dues excursions, la segona però la vam acabar casi amb llagrimetes als ulls... duríssima mental i físicament. una llarga i dura pujada ens portava a una llarga i dura baixada, i davant nostre la següent pujada, i així durant 4 muntanyetes... no vam tenir forces per treure la càmera durant el recorregut (potser un fake??), no parlàvem, només ens miràvem de tant en tant per veure que l'un seguia a l'altre...
per carretera no calia fer auto stop, els cotxes paraven igualment, clar, amb una sola carretera, segur que vas en la mateixa direcció; fins i tot el carter ens va parar.

aquí, i per tot nz, hi ha poblets tan petits que quan hi passes per davant ni te n'adones, són 4 casetes escampades, la botiga, la cafeteria i la post-office...

el plat estrella de la gb: musclos (recent collits del mar) amb sofregidet de ceba i tomàquet... mmmm!

la tornada van ser 30 minuts amb avioneta xica tica mica... però quines vistes!!

HUFF '09

narciso y las extensiones del ser humano

sus ídolos son de plata y oro,
obra de manos humanas.
tienen boca, mas no hablan;
ojos tienen, mas no ven;
tienen oídos pero no oyen;
tienen nariz pero no huelen;
tienen manos pero no asen;
pies tienen, mas no andan;
ni tampoco palabra alguna sale de sus gargantas.
los que los fabrican se volverán como ellos,
y todo el que tuviere fe en ellos.
Salmo 115

...el hombre
se convierte en los órganos sexuales del mundo de la máquina,
como la abeja lo es en el mundo vegetal,
y ello le permite fecundar y originar formas nuevas...
Marshall Mcluhan

Ta-maki Makau Rau: that's japan (?)

el título es el nombre maorí de auckland. aprovechamos para comentar que aunque venden la buena integración de culturas, los maorís "están considerados" ciudadanos de segunda clase y en los billetes aparece la cara de la reina de inglaterra...

dicho esto: that's japan (?)... uuuufff que cantidad de asiáticos recorren las calles de esta ciudad, impresionante, y está lleno de negocios orientales pero no las tiendecitas que tienen en españa, puesto que aquí forman parte, casi mayoritaria, de la ciudadanía de auckland.

la primera impresión fué la de estar en un decorado, los grandes edificios son todos muy nuevos, como si los hubieran levantado de repente, de entre las pequeñas casitas particulares, donde viven la mayoría de kiwis (neozelandeses).

esta es una gran ciudad como cualquier otra (londres, barcelona, madrid...) pero mucho más amable, ordenada, limpia, con muchos parques, para nada agobiante (casi no hay tráfico), situada en un entorno idílico. a pesar de los edificios altos del centro, su distribución permite el acceso del sol (cuando lo hay...).

y aunque muy amable, también muy cansada si pretendes llegar andando a todas partes. las calles de auckland suben y bajan, bajan y suben, como las de san francisco (que un backpaker del hostal nos ha recomendado visitar).

hamilton "pueblo" - auckland city

un dia plujós ens empeny quedar-nos a hamilton, aquí s'hi està tan bé, que no ens en mouríem, però estem de ruta, la pluja aquí és el pa de cada dia, així que finalment, agafem forces i aconseguim aixecar les motxilles 1 altre cop, i de camí cap a la gran ciutat.

patejada de motxilles queen street fins a dalt de tot... bufff!! i ja estem allotjats al YHA auckland city.

"occidente sacudirá oriente hasta despertarlo
y, mientras, la noche será tu amanecer."
Joyce

te aroha / arapuri

l'últim cap de setmana a hamilton ha estat d'excursions pels voltants. tot i aixecar-nos cada dia amb la incertesa de la pluja finalment vam aconseguir unes bones sortides.

dissabte te aroha (oscar's big trip)
ens apropem a la muntanya sagrada i comencem a notar les estranyes energies del lloc. un petit poblet, d'antics buscadors d'or, al peu de la muntanya sagrada, ens espera amistós. una caminada per la muntanya, vistes de la plana que hem deixat enrera, espectaculars, núvols imponents i canviants, un arc de sant martí, vaques, vaquetes i ovelles... però no sempre tot és tan bonic... el camí per accedir a dalt de tot de la muntanya està tallat... sembla que s'hi fan obres, o potser un experiment per veure si la muntanya és capaç de resistir les altes quantitats de cianur que permeten extreure l'or que aquesta amaga o amagava???

de fet, nova zelanda, sembla en molts aspectes un territori utilitzat per a l'experimentació natural, social... però d'això ja en parlarem...

aquí les falgueres es confonen amb palmeres, són aaaaltes! tot és com una selva però a la vegada té un aire de muntanya pirinenca, salvatge però amistosa, gens perillosa, excepte el cianur!

diumenge llac arapuri (captain marta)

engantxem la barca al cotxe i cap al llac. l'òscar ajuda a l'snake en tot el procés de preparació de la barca i la descarregada al llac. la yolanda i la marta, tranquil·lament, preparen el pic-nic a la gespa. i ja hi som! amunt la vela i a navegar!!

per sota nostra, una profunditat de 33m, 1m... compte! les plantes ens rocen el vaixell.

el vent bufa molt suau, és com intentar trobar un batec, ja el tenim aquí! empeny amb força el vaixell i la marta porta el timó i controla la vela, que ràpidament s'ha fet amb el control de la nau després d'un curset impartit pel doctor snake.