després de l'experiència amb l'earthship, comencem a gaudir del wwoofing!!
la eveliene i el peter, una combativa parella, fugada de l'estressant món dels efectes especials publicitaris a amsterdam, que ara intenta cultivar el seu propi food forest en una caseta de muntanya, a prop de raglan (te mata)
i aquí va la nostra primera wwoofer experiència a bord d'un “earthship” (sembla ser que el primer de nova zelanda, a ngaruawahia). hem estat amb una família de mormons molt peculiar... alguns dies hem treballat més de 5 i 6 hores; és el que té conviure amb la família... la feina ha sigut dura (però un bon entrenament per les properes experiències) sobretot per la seva manera de treballar molt “bruta”; sense guants a l'hora de manipular ferros rovellats i fustes amb estelles, sense les eines necessàries en cada moment... ens van manar fer un hort en una zona plena d'herbes per arrancar i una terra força dura i secota... la nostra única eina: una pala i espavil!! hem fet de tot... traginar l'avet de nadal fins al menjador decorar l'avet rentar plats anar al bosc a fer una caminada de 3hores rentar plats anar al bosc a repetir la caminada però ara repartint verí per les rates i el possum rentar plats fer un hort: carbasses, carbassons i cogombres donar menjar als porcs (menjar adulterat, pastissos sucrosos caducats...) traginar l'estructura metàŀlica pel corral de les gallines ajudar a fer el corral rentar plats anar al bosc un altre cop a posar més verí... (tantes rates hi ha???) rentar plats veure com maten els 2 porcs cuinar ajudar a tallar la carn de porc... quina “oloreta” (cold meat industries)... netejar el menjador de les restes de carn i sang dels porcs traginar el piano per les escales rentar plats netejar el camí d'herbes i grava, preparant el reg per les properes pluges donar menjar als porcs rentar plats recollir els plastiquets i paperets del voltant de la casa... 3 bosses de la brossa vam omplir!!! ordenar el quartet de les eines, que fins ara també servia de corral per les gallines i d'amagatall per les rates... també hi va haver bons moments d'oci: molt macos els maoris de la taverna de ngarawahia, kaiaking waikato avall, visita al temple de jesucrist dels últims dies (per partida doble)... amb el seu corresponent intent de rentat de cervell de dues hores, sopar al kfc amb els nous germans mormons, dinner el dia de l'encesa de llums del temple... en fi... al final ens quedem amb una experiència ben peculiar (¡y que nos ha curtido!) gubb's earthship
tornar a hamilton és com tornar a casa després de cada aventura... (thanks!) i a sobre vam poder veure als the trons en directe!! en un event amenitzat amb una videoinstal·lació del doctor snakebeings ... http://www.youtube.com/watch?v=00M3a9nYJi0 http://www.myspace.com/thtrons
un cap de setmana molt artístic; l'sculpture park (perquè un parc també pot ser l'espai perfecte per una exposició)
i la innauguració d'una nova exposició d'art a la galeria twinrivers arts de ngaruawahia, on vam poder fotografiar a dos dels artistes amb algunes de les seves obres:
aquesta és una ciutat molt british... té un aire més antic, històric, senyorial, és més sèria... per fi vam poder anar a veure algo de teatre.
sembla tindrà bona pinta... distraction camp i sí! l'ha va tenir tota! una obra, d'un teatre algo més independent, de llibertat amateur... amb coreografia, dansa, cant, música en viu, molt bones interpretacions, una posada en escena bastant original, i un humor ple de dramatisme...
aquesta ciutat escocesa (el edimburgo del sud) ens agrada; ambient estudiantil, no tant turisme, visita al museu d'art, a la none gallery (però estava tancada),
port chalmers, otago península, un castell (para castillos ya tenemos castilla), foques... de camí cap al nord unes boles gegants a la platja... les moeraki bowlders.
sovint aquestes zones del doc on ens allotgem, estan perdudes entre tot un entramat de camins que sembla que et portaran on encara no hi ha anat ningú... “per sort”, l'ésser humà té la capacitat de fotre els peus a qualsevol racó del món... un camí a la dreta, un a l'esquerra, tomb, un altre tomb, un altre gir, retrocedeix, esquerra, dreta, un camí tallat per una tanca... (obrim la tanca com si mai ningú l'hagués obert abans... la tanquem) un tomb, més tombs, ara sí... ja hi som, ho sabem perquè hi ha 10 furgos més...
i més turisme! això recorda un port de muntanya, una mena d'andorra en petit... fugim del bullici de la gent i amb la furgo-llit fem cap a una zona doc perduda per la muntanya a la voreta d'un llac. algun camí tallat... cartells d'avís... i tot un equip de rodatge a l'altra banda del llac. “the traker”... sortirem de fons a la peŀlícula??
com totes les poblacions que hem visitat, wanaka és un lloc mooolt turístic; un poblet a la vora d'un llac immens, amb les muntanyes nevades de fons. aquí també ens vam divertir com criatures al màgic món de puzzle world.
perdent-nos pel quilomètric laberint, perdent el cap a les sales d'efectes òptics i perdent la paciència intentant fer trenca-closques pensats per ments superdotades...
seguim baixant i ens parem al peu del mont cook, on hi ha la població de fox, nom que també reb el seu glaciar més important. per visitar el glaciar hi ha 3 opcions: 1.anar fins fins al pàrquing i caminar durant una mitja hora fins al peu del glaciar. el lloc és preciós, però només et deixen arribar a uns metres del glaciar. no el pots tocar clar. és gratis. 2.contractar una excursió guiada pel glaciar. camines per sobre el gel; imaginem que ha de ser genial la vista. el preu és de mínim uns 115$ 3.fer una excursió d'hora i mitja per lliure, pels voltants del glaciar on fas cap a un balconet amb vistes al glaciar. preciós! gratis.
en aquest poblet de postal descobrim les zones doc (department of conservation) zones on pots acampar per només 6$ o fins i tot de gratis! sempre tens com a mínim un lavabo... i com diuen, aquest país és petit i per tant, després d'unes quantes voltes acabes per retrobar-te amb personatges que havies conegut abans... al francès philip és el tercer cop que ens el trobem, busca un lloc on pescar per un dels llacs d'hokitika. els 3 anem al cine, un cine “de cine”! la pel·lícula... ja no ens en recordem... i al mateix carrer del cine un fish'n'chips dels bons!