o de l'in-dret:::

il refugio

2010-03-02T01:32:00.000-08:00

després de l'experiència amb l'earthship, comencem a gaudir del wwoofing!!

la eveliene i el peter, una combativa parella, fugada de l'estressant món dels efectes especials publicitaris a amsterdam, que ara intenta cultivar el seu propi food forest en una caseta de muntanya, a prop de raglan (te mata)

de fiji

2010-02-12T16:58:00.000-08:00

...

wwoof: earthship

2010-01-24T15:14:00.000-08:00

i aquí va la nostra primera wwoofer experiència a bord d'un “earthship” (sembla ser que el primer de nova zelanda, a ngaruawahia).
hem estat amb una família de mormons molt peculiar...
alguns dies hem treballat més de 5 i 6 hores; és el que té conviure amb la família... la feina ha sigut dura (però un bon entrenament per les properes experiències) sobretot per la seva manera de treballar molt “bruta”; sense guants a l'hora de manipular ferros rovellats i fustes amb estelles, sense les eines necessàries en cada moment... ens van manar fer un hort en una zona plena d'herbes per arrancar i una terra força dura i secota... la nostra única eina: una pala i espavil!!
hem fet de tot...
traginar l'avet de nadal fins al menjador
decorar l'avet
rentar plats
anar al bosc a fer una caminada de 3hores
rentar plats
anar al bosc a repetir la caminada però ara repartint verí per les rates i el possum
rentar plats
fer un hort: carbasses, carbassons i cogombres
donar menjar als porcs (menjar adulterat, pastissos sucrosos caducats...) traginar l'estructura metàŀlica pel corral de les gallines
ajudar a fer el corral
rentar plats
anar al bosc un altre cop a posar més verí... (tantes rates hi ha???)
rentar plats
veure com maten els 2 porcs
cuinar
ajudar a tallar la carn de porc... quina “oloreta” (cold meat industries)...
netejar el menjador de les restes de carn i sang dels porcs
traginar el piano per les escales
rentar plats
netejar el camí d'herbes i grava, preparant el reg per les properes pluges
donar menjar als porcs
rentar plats
recollir els plastiquets i paperets del voltant de la casa... 3 bosses de la brossa vam omplir!!!
ordenar el quartet de les eines, que fins ara també servia de corral per les gallines i d'amagatall per les rates...
també hi va haver bons moments d'oci:
molt macos els maoris de la taverna de ngarawahia, kaiaking waikato avall, visita al temple de jesucrist dels últims dies (per partida doble)... amb el seu corresponent intent de rentat de cervell de dues hores, sopar al kfc amb els nous germans mormons, dinner el dia de l'encesa de llums del temple... en fi... al final ens quedem amb una experiència ben peculiar (¡y que nos ha curtido!)
gubb's earthship

THE TRONS live HAMILT(r)ON

2010-01-22T14:52:00.000-08:00

tornar a hamilton és com tornar a casa després de cada aventura... (thanks!)
i a sobre vam poder veure als the trons en directe!! en un event amenitzat amb una videoinstal·lació del doctor snakebeings
...
http://www.youtube.com/watch?v=00M3a9nYJi0
http://www.myspace.com/thtrons

un cap de setmana molt artístic; l'sculpture park (perquè un parc també pot ser l'espai perfecte per una exposició)

i la innauguració d'una nova exposició d'art a la galeria twinrivers arts de ngaruawahia, on vam poder fotografiar a dos dels artistes amb algunes de les seves obres:

christchurch

2010-01-22T14:46:00.000-08:00

aquesta és una ciutat molt british... té un aire més antic, històric, senyorial, és més sèria...
per fi vam poder anar a veure algo de teatre.

sembla tindrà bona pinta... distraction camp
i sí! l'ha va tenir tota! una obra, d'un teatre algo més independent, de llibertat amateur... amb coreografia, dansa, cant, música en viu, molt bones interpretacions, una posada en escena bastant original, i un humor ple de dramatisme...

ratiroga (al 3!!!)

2010-01-11T00:59:00.000-08:00

hi ha pobles amb biblioteques públiques i internet gratuït que no deixem escapar...
...una barberia!! i perquè no?! o ara o mai!!

geraldine

2010-01-11T00:52:00.000-08:00

oamaru ::

2010-01-11T00:26:00.000-08:00

un poble deliciosament pintoresc...

en un racó d'un carrer interior, la botiga retro-funk
(de lo més psicodèlic que hem trobat a nova zelanda)

i en aquest poblet, també hi ha una important colònia de pingüins...

dunedin

2010-01-07T14:20:00.001-08:00

aquesta ciutat escocesa (el edimburgo del sud) ens agrada; ambient estudiantil, no tant turisme, visita al museu d'art, a la none gallery (però estava tancada),

port chalmers, otago península, un castell (para castillos ya tenemos castilla), foques... de camí cap al nord unes boles gegants a la platja... les moeraki bowlders.

owaka (nugget point)

2010-01-07T14:13:00.000-08:00

sovint aquestes zones del doc on ens allotgem, estan perdudes entre tot un entramat de camins que sembla que et portaran on encara no hi ha anat ningú... “per sort”, l'ésser humà té la capacitat de fotre els peus a qualsevol racó del món... un camí a la dreta, un a l'esquerra, tomb, un altre tomb, un altre gir, retrocedeix, esquerra, dreta, un camí tallat per una tanca... (obrim la tanca com si mai ningú l'hagués obert abans... la tanquem) un tomb, més tombs, ara sí... ja hi som, ho sabem perquè hi ha 10 furgos més...

queenstown

2010-01-02T15:49:00.000-08:00

i més turisme! això recorda un port de muntanya, una mena d'andorra en petit... fugim del bullici de la gent i amb la furgo-llit fem cap a una zona doc perduda per la muntanya a la voreta d'un llac. algun camí tallat... cartells d'avís... i tot un equip de rodatge a l'altra banda del llac. “the traker”... sortirem de fons a la peŀlícula??

wanaka

2010-01-02T15:22:00.000-08:00

com totes les poblacions que hem visitat, wanaka és un lloc mooolt turístic; un poblet a la vora d'un llac immens, amb les muntanyes nevades de fons.
aquí també ens vam divertir com criatures al màgic món de puzzle world.

perdent-nos pel quilomètric laberint, perdent el cap a les sales d'efectes òptics i perdent la paciència intentant fer trenca-closques pensats per ments superdotades...

fox glacier

2010-01-01T16:09:00.000-08:00

seguim baixant i ens parem al peu del mont cook, on hi ha la població de fox, nom que també reb el seu glaciar més important.
per visitar el glaciar hi ha 3 opcions:
1.anar fins fins al pàrquing i caminar durant una mitja hora fins al peu del glaciar. el lloc és preciós, però només et deixen arribar a uns metres del glaciar. no el pots tocar clar. és gratis.
2.contractar una excursió guiada pel glaciar. camines per sobre el gel; imaginem que ha de ser genial la vista. el preu és de mínim uns 115$ 3.fer una excursió d'hora i mitja per lliure, pels voltants del glaciar on fas cap a un balconet amb vistes al glaciar. preciós! gratis.

hokitika

2010-01-01T15:57:00.000-08:00

en aquest poblet de postal descobrim les zones doc (department of conservation) zones on pots acampar per només 6$ o fins i tot de gratis! sempre tens com a mínim un lavabo... i com diuen, aquest país és petit i per tant, després d'unes quantes voltes acabes per retrobar-te amb personatges que havies conegut abans... al francès philip és el tercer cop que ens el trobem, busca un lloc on pescar per un dels llacs d'hokitika.
els 3 anem al cine, un cine “de cine”! la pel·lícula... ja no ens en recordem...
i al mateix carrer del cine un fish'n'chips dels bons!

fiji time...

2009-12-25T15:35:00.000-08:00

bulaaa!!! bones festes i bon any 2010!!!
estem a fiji... aixi que fiji time... i kava!

fiji time: multiplica el nostre temps real per dos, afegeix-hi uns 30 minuts més i espera obtenir-ne un resultat relativament variable... sobretot, aplica a la fórmula una bona dosi de relax...

fláhbáh - HUFF'09 report (para putearte)

2009-12-02T20:48:00.000-08:00

mMm... ¡¡por fin!!... uno de los motivos, excusas o... para estar "bocabajo"...
y ¡si! cumpliÓ todas las espectativas (que a la vez eran todas y ninguna).
gente maja, varios de los "directores" (que fea palabra... aunque "creadores"... ehem...), documentalistas, algun "under-curador-experimental" y un ambiente muy familiar (una família grande.)...
a parte: vino, cerveza casera y pica pica 71% català, amb el seu pa amb tomàquet (utilizando TODO el tomate ¡aquí no se tira nada!), escalivada... y como no, vídeos diferentes sin vestirse de seda bla bla bla... BLA!

los cortos muy buenos, y sobre todo es de agradecer la gran variedad temática, de estilos y niveles de la selección. un rizoma muy ecléctico y bien organizado por el "señor serpiente".

"circadian rythms" (increíble rostro, derek ward) y "transfigured nights", de david blyth.
éste último proyecto se trata de su trabajo más reciente y es un documental a base de webcams adentrándose en el "curioso" mundo del "ciber-rubber-fetish"; a ratos intrigante, a ratos cachondísimo, a ratos enfermizo...
un director que he descubierto aqui cuyo trabajo me a flipado bastante, véase "angel mine".
estubo presente, para introducir y comentar el documental, acompañado por jed town, un músico del industrial-punk de los 80 que formó parte temporalmente de los míticos SPK; también ha trabajado bastante en super8 y multipantallas ("the perfect product", fetus reproductions)

entre el público también estaban carmen karnak, el sr greg de "the trons" la banda robótica...
en fin... ¡un gustazo!

algunos enlaces (más...):

...

seguiremos ampliando

...

resseguint la westcoast

2009-12-01T12:24:00.000-08:00

deixem darrera nostre el nord de la illa sud... creuant el parc nacional de kahurangi. comença una cadena de muntanyes impressionants que seguirem fins al sud.ens topem de nou amb el mar de tasmània, i un dia gris ens descobreix un paisatge d'onades brutals que no podem parar d'observar i fotografiar (de fet el tourrorista ja no visita sinó que fotografia...) ...de sobte uns pancakes... que el mar, amb fúria, sembla que intenta destruir...

greymouth
les grues es mantenen a la vora del riu orgulloses del que un dia van ser...
...on l'òxid esborra les restes del que va ser la ciutat del carbó

rotor hsteri-kas

2009-11-24T22:17:00.000-08:00

golden bay...

2009-11-24T20:56:00.000-08:00

nelson

takaka, un poblet de hippies retirats...

totaranui (doc)

farewell (¡menudo gapo!)

collingwood (...)

south island

2009-11-17T14:19:00.000-08:00

...fent rutilla pel sud amb la "toyi"

...el nostre transport i dormitori!

...

the kapital: WELLintown

2009-11-17T13:41:00.000-08:00

wellington!!! sembla que estem de sort amb l'allotjament!
pel que anem veient, la cadena d'hostals YHA és de les més cares que hi ha a tot arreu... així que caminem una mica més amb les motxilles a l'esquena i fem ruta d'hostals preguntant preus... aquest cop ens vam allotjar a l'hostal de la cadena “base”, i amb l'oferta de 4 nits pel preu de 3 ens sortia per uns 66$ l'habitació; i quina habitació!!! semblava la suite! enorme, amb lavabo, i el millor: les vistes de la ciutat! (era un 8è pis)
però posats a recomanar, l'antic hotel waterloo, transformat avui en un backpackers; econòmic, relativament cèntric i al costat del ferry que ens ha portat fins a la illa sud.
wellington és una ciutat amb un cert aire barceloní, molt més petita, però lluminosa, colorida, amable, moderna però, gens pretensiosa, amb molts raconets per descobrir, carrers peatonals, moltes botiguetes, activitat a totes hores (cosa rara a nova zelanda)...
això sí, és una ciutat de vent, i quan bufa... bufa!

¡ah! y visitamos un pequeño lugar con muy "mal gusto" (risas ehem): pukerua bay

cul-TU-ral:

-no hem pogut veure teatre tot hi que això tenia força bona pinta deathandthedreamlifeofelephants

-vam veure el dr parnassus!! a terry gilliam se le va la pinza, pero mola jejej (demasiado 3d ;P)

-bonic documental de camí a... "la hª del camello que llora"

-llibres: stewART home "69...", lewis carrol "alice in wonder..."

...mentres a hamilton: karen karnak incarnation...

napier decó

2009-11-16T16:11:00.000-08:00

de sobte ens traslladem als anys 30. una ciutat que sembla un decorat de peŀlícula de “dick tracy”. passejant pels carrers veus molts cotxes d'èpòca, sobretot un diumenge al matí, perquè aquí els diumenges es fan notar! tot de gent surt a passejar, a córrer, bicis, famílies amb els nens corrent pel passeig de la platja...

napier va quedar destruïda el 1931 a causa d'un terratrèmol d'escala 7, i en dos anys la van reconstruir amb l'estil de moda del moment, l'art decó.
allí ens vam allotjar al backpacker “toad hall”, un edifici d'estil “spanish mission” que li diuen... suposem que una varietat dins de l'art decó. 50$ l'habitació doble; curiós... (molts sudamericans i alemanys)
la zona és hawke's bay, una regió rica en vins, però ni de bon tros el nostre priorat! al costat de napier, havelock north, va ser durant anys seu de la golden down; vam poder apropar-nos al seu antic temple, ara en mans privades: la whare ra

geodetic survey mark: b7uk

pedaços de rotorua

2009-11-16T15:45:00.001-08:00

ROTORUA... lula, lula

2009-11-16T14:39:00.000-08:00

zona volcànica; la terra bull, com un gegant mig adormit que ronca, i per tant, si ronca... és que està viu! (home!)
colors molt especials, aigua calenta que brolla de les profunditats de la terra, fang, fumeroles, olor a ou dur... un poblet encantador, a la vegada que turístic; si voleu visitar algun dels parcs volcànics ja podeu comptar que haureu de pagar. "al loro" amb el timazo del geiser lady knox... s'activa cada dia a les 10h15... massa exactitud, no creieu...?

val la pena descobrir els voltants de la ciutat tot passejant; en una horeta pots veure bastanta cosa, i gratis; i caminant una mica més fas cap al “redwoods”, un bosc de sequoies impressionant! pots escollir fer excursions de 2 a fins a 8 hores, depenent de l'energia de cadascun. a prop del polynesian spa hi ha un backpacker: crash palace, per uns 50$ l'habitació doble que pinta molt bé. lloguen bicis a molt bon preu i et fan la reserva d'algunes excursions. i com a backpacker de “luxe”, amb molt bones instal·lacions, però una mica més car, el YHA (68$ la doble)

RAGLAND i 29 anyets

2009-11-10T20:15:00.000-08:00

com celebres un aniversari a nz? el fet d'estar aquí ja és especial, però la resta de dies també són especials, així que amb el pic-nic preparat, l'snake i la yolanda ens van portar a una platja de ragland, a una hora de hamilton.

el dia era encertadament gris pel paisatge d'aquella platja d'arena negra.

de tornada passem a comprar espelmes, un pastís i tot el necessari perquè l'snake ens cuini una lassagna vegetal deliciosa!

de part de la yolanda i l'snake, una pedreta de quarz que la yolanda havia netejat cuidadosament; ara viatja amb nosaltres.

l'amic invisible dels aniversaris també ha arribat a nz!! ara podem escoltar música gatings 100% (gràcies cristinsss)

i la marta ja té xirukes noves!! regal de l'òscar

(gràcies a tots per les felicitacions!!!)

great barrier desconnection

2009-10-31T04:46:00.000-07:00

la nostra setmana de desconnexió, d'aïllament absolut, de natura 100%... (“me siento como doctor en alaska”)

un allotjament idíŀlic, al medlands backpackers; a dalt d'un turonet, amb vistes al pacífic... gaudint de la solitud de la temporada baixa. $25 pp night a la GB hi vam arribar després de 4 hores i mitja de vaixell. Amb nosaltres i uns quants poquets passatgers més, hi viatjaven també tot de subministres per als habitants de l'illa, que realment viuen aïlladíssims... menjar, medicaments, camions, materials varis...

l'illa de 600 habitants no es pot valdre per ella mateixa, per això, 3 cops per setmana esperen el vaixell amb candeletes. per no tenir, no té ni un caixer automàtic, ni un banc (bona senyal)... i clar, aquí els xiquets, tranquils com van, no portaven prous diners en efectiu per pagar l'estada... però vam descobrir que aquí (i a tot nz) pots aconseguir diners en una botiga pagant una mica més amb la targeta de crèdit!! fiu!

ens vam atrevir amb dues excursions, la segona però la vam acabar casi amb llagrimetes als ulls... duríssima mental i físicament. una llarga i dura pujada ens portava a una llarga i dura baixada, i davant nostre la següent pujada, i així durant 4 muntanyetes... no vam tenir forces per treure la càmera durant el recorregut (potser un fake??), no parlàvem, només ens miràvem de tant en tant per veure que l'un seguia a l'altre...
per carretera no calia fer auto stop, els cotxes paraven igualment, clar, amb una sola carretera, segur que vas en la mateixa direcció; fins i tot el carter ens va parar.

aquí, i per tot nz, hi ha poblets tan petits que quan hi passes per davant ni te n'adones, són 4 casetes escampades, la botiga, la cafeteria i la post-office...

el plat estrella de la gb: musclos (recent collits del mar) amb sofregidet de ceba i tomàquet... mmmm!

la tornada van ser 30 minuts amb avioneta xica tica mica... però quines vistes!!

HUFF '09

2009-10-13T18:31:00.001-07:00

narciso y las extensiones del ser humano

2009-10-02T18:30:00.000-07:00

sus ídolos son de plata y oro,
obra de manos humanas.
tienen boca, mas no hablan;
ojos tienen, mas no ven;
tienen oídos pero no oyen;
tienen nariz pero no huelen;
tienen manos pero no asen;
pies tienen, mas no andan;
ni tampoco palabra alguna sale de sus gargantas.
los que los fabrican se volverán como ellos,
y todo el que tuviere fe en ellos.
Salmo 115

...el hombre
se convierte en los órganos sexuales del mundo de la máquina,
como la abeja lo es en el mundo vegetal,
y ello le permite fecundar y originar formas nuevas...
Marshall Mcluhan

Ta-maki Makau Rau: that's japan (?)

2009-10-02T17:27:00.000-07:00

el título es el nombre maorí de auckland. aprovechamos para comentar que aunque venden la buena integración de culturas, los maorís "están considerados" ciudadanos de segunda clase y en los billetes aparece la cara de la reina de inglaterra...

dicho esto: that's japan (?)... uuuufff que cantidad de asiáticos recorren las calles de esta ciudad, impresionante, y está lleno de negocios orientales pero no las tiendecitas que tienen en españa, puesto que aquí forman parte, casi mayoritaria, de la ciudadanía de auckland.

la primera impresión fué la de estar en un decorado, los grandes edificios son todos muy nuevos, como si los hubieran levantado de repente, de entre las pequeñas casitas particulares, donde viven la mayoría de kiwis (neozelandeses).

esta es una gran ciudad como cualquier otra (londres, barcelona, madrid...) pero mucho más amable, ordenada, limpia, con muchos parques, para nada agobiante (casi no hay tráfico), situada en un entorno idílico. a pesar de los edificios altos del centro, su distribución permite el acceso del sol (cuando lo hay...).

y aunque muy amable, también muy cansada si pretendes llegar andando a todas partes. las calles de auckland suben y bajan, bajan y suben, como las de san francisco (que un backpaker del hostal nos ha recomendado visitar).

hamilton "pueblo" - auckland city

2009-10-02T16:44:00.000-07:00

un dia plujós ens empeny quedar-nos a hamilton, aquí s'hi està tan bé, que no ens en mouríem, però estem de ruta, la pluja aquí és el pa de cada dia, així que finalment, agafem forces i aconseguim aixecar les motxilles 1 altre cop, i de camí cap a la gran ciutat.

patejada de motxilles queen street fins a dalt de tot... bufff!! i ja estem allotjats al YHA auckland city.

"occidente sacudirá oriente hasta despertarlo
y, mientras, la noche será tu amanecer."
Joyce

te aroha / arapuri

2009-10-02T15:31:00.000-07:00

l'últim cap de setmana a hamilton ha estat d'excursions pels voltants. tot i aixecar-nos cada dia amb la incertesa de la pluja finalment vam aconseguir unes bones sortides.

dissabte te aroha (oscar's big trip)
ens apropem a la muntanya sagrada i comencem a notar les estranyes energies del lloc. un petit poblet, d'antics buscadors d'or, al peu de la muntanya sagrada, ens espera amistós. una caminada per la muntanya, vistes de la plana que hem deixat enrera, espectaculars, núvols imponents i canviants, un arc de sant martí, vaques, vaquetes i ovelles... però no sempre tot és tan bonic... el camí per accedir a dalt de tot de la muntanya està tallat... sembla que s'hi fan obres, o potser un experiment per veure si la muntanya és capaç de resistir les altes quantitats de cianur que permeten extreure l'or que aquesta amaga o amagava???

de fet, nova zelanda, sembla en molts aspectes un territori utilitzat per a l'experimentació natural, social... però d'això ja en parlarem...

aquí les falgueres es confonen amb palmeres, són aaaaltes! tot és com una selva però a la vegada té un aire de muntanya pirinenca, salvatge però amistosa, gens perillosa, excepte el cianur!

diumenge llac arapuri (captain marta)

engantxem la barca al cotxe i cap al llac. l'òscar ajuda a l'snake en tot el procés de preparació de la barca i la descarregada al llac. la yolanda i la marta, tranquil·lament, preparen el pic-nic a la gespa. i ja hi som! amunt la vela i a navegar!!

per sota nostra, una profunditat de 33m, 1m... compte! les plantes ens rocen el vaixell.

el vent bufa molt suau, és com intentar trobar un batec, ja el tenim aquí! empeny amb força el vaixell i la marta porta el timó i controla la vela, que ràpidament s'ha fet amb el control de la nau després d'un curset impartit pel doctor snake.

snake & yolanda

2009-10-01T22:45:00.000-07:00

snake y yolanda nos ayudaron a aterrizar en NZ, de hecho, ha sido una primera semana como en casa. (muchísimas gracias!!! un placer... volveremos para el festival):

- el paseo por el río
- barbacoa "vegetariana" en casa de unos amigos uruguayos: carlos, daniela (po) y josefina. todo de lo más lindo
- yolanda nos lleva al centro de la ciudad y nos va introduciendo a la vida neozelandesa

- muchos sushis (marta con los ojos como platos), muchos sushis (marta se pone las botas)
- mentre sopem tenim de fons “the color of the pomigranets”... interesantes y evocadoras escenas
- también vimos otras dos películas a parte de la selección de cortos del HUFF '09: "angel mine" de david blyth, excelente, y "la noche del cazador" un clásico de charles laughton
- excursió matinal abans de que es llevin els mestres de la casa, seguint el riu fins als hamilton gardens. tornem cap a “casa”: suena devo “mongoloid”... GOOD MORNING!!!
- perdidos en la inmensa universidad de waikato, y concierto en la academy of performing arts: software de reactable utilizado en un hardware personalizado, un theremin, un antiguo sintetizador... curioso pero presentado de un modo demasiado "intelectual". también hubo una audición-playback de texturas generativas, proyectaron dos audiovisuales bastante curiosos y al finalizar el evento pudimos trastear los distintos instrumentos.

desorientada

2009-10-01T22:18:00.000-07:00

els primers dies estàvem estranyament desorientats, i no pel jet lag, que podem dir que vam portar bastant bé... i és que aquí, com a tot arreu, el sol surt per l'est i es pon a l'oest, però tot i el gran sentit d'orientació de la marta, seguíem confosos...

...si ens posem de cara al sol, aquest es mou de dreta a esquerra, de esta a oest, però en canvi si us poseu de cara al sol a l'hemisferi nord, aquest va també d'est a oest però d'esquerra a dreta...

per sort, internet ens va aclarir les nostres sospites, i és que a l'hemisferi nord el sol apunta al sud, mentre que a l'hemisferi sud el sol apunta al nord.

també la posició de la lluna és diferent, la tenim just a sobre del nostre cap, i si no fos perquè hem vist que va creixent no sabriem dir si creix o decreix, perquè no sabem veure si té forma de D o de C, si plora o si riu...

waikato

2009-10-01T21:52:00.000-07:00

hamilton està atravessat pel riu més llarg de nova zelanda, el waikato. nosaltres hi hem fet una petita passejada amb la barca de l'emit, i l'hem vorejat cada cop que hem anat al centre de la ciutat o als hamilton gardens, de fet, a la porta dels hamilton gardens; hi tenim pendent la visita.

ah! per cert, hi ha uns misteriosos monstres que viuen als petits remolins del riu i mosseguen!! s'anomenen taniwha.

plou, sol, plou, plou, plou...

2009-09-24T19:56:00.000-07:00

des de que hem arribat que només hem tingut un parell de dies de sol, i avui fa un mig mig com si es burlés de nosaltres... quan ens atrevim a sortir als 20 minuts pluja de nou...

...i ara fa fred i ens tapem moooolt i ara el sol t'arrenca la roba, quina calor, uix! quin fred!

...i plou, plou, plou

...i el riu, que no és ample ni res, creix, creix, creix...

do it your self

2009-09-22T23:26:00.000-07:00

una cosa molt bona que també tenen aquí, és la capacitat per fer-se les coses ells mateixos. de petits els han acostumat a que un llit no cal anar-lo a comprar, també te'l pots fer tu i segur que el valoraràs mol més per l'esforç i el temps que hi has dedicat.

ahir vam acompanyar l'snake (l'emit) a comprar-se les fustes per fer-se un llit,

i avui de bon matí
obrim les cortines, i al jardí hi ha l'emit (l'snake) amb el llit pràcticament enllestit...

aquí tot es reutilitza, no es tira res, no generen tants residus com nosaltres, que amb prou feines sabem cosir-nos un botó però sí comprar-nos un parell de jaquetes última moda noves.

és curiós però saber que a la vegada ells no es veuen a si mateixos com el país perfecte que ens han venut a nosaltres; i és que cadascú es coneix els seus propis draps bruts...
per nosaltres nova zelanda és un país exòtic, per ells exòtic és dir, que portes un barret de nàpols... i encara s'avergonyeixen de dir-ho, com si algú els hi hagués de respondre... ai, filla!! que flipada, no??

hamiltON

2009-09-22T22:26:00.000-07:00

ja hem dormit. comencem a equilibrar el nostre bioritme a la part sud del planeta. aquí tot gira al revés. hem marxat veient com començaven a caure les primeres fulles velles i arribem veient néixer les primeres fulles noves.
els cirerers estan florits i tot reneix després d'un hivern mooolt fred.

hem passat de cop dels 25ºC als 10-15ºC. no venim prou preparats.

estem a hamilton a casa l'snake i la yolanda, una casa que ràpidament vam identificar gràcies a la barca vermella que l'snake té a l'entrada.

ja em tingut el nostre primer encontre social, una trobada de vegans (vegetarians) a la universitat de hamilton amb xerrades (una mica brainwash) contra el consum de carn, el maltractament als animals, etc.; i només per 1€ ens han donat un bon sopar vegetarià. Els organitzadors han cuinat tot de menjar “healthy”, que si sushi, amanida, salsetes de yogur, verduretes rebossades... pollo... aix! no! que era coliflor rebossada amb forma de cuixetes de pollastre, jiji...

tot això en un ambient molt familiar, i musicat per chris thompson

i sortint de la trobada vegetariana per poc no vam anar a una festa de disfresses de personatges ja morts; aquí és molt típic fer festes a casa de la gent. finalment ho vam canviar per una jam session entre els quatre... bé, a la marta li va poder la son i els ritmes a base de pandereta, bateria i interferències d'osciŀladors hi van ajudar...

auckland to hamilton 19/09 - 8am

2009-09-22T22:19:00.000-07:00

hem arribat i fa un dia gris i plou. s'intueix la primavera però aquí encara és hivern.
després de 32 hores des de que vam deixar el piset de reus, estem cansats i hem preferit pagar 130$ perquè un taxi ens porti fins a casa l'snake i la yolanda. a banda portem a sobre la insulina que necessita ser refrigerada.

l'òscar remarca el fet que no ens hagin donat mitjons a l'avió, com ens havien dit... deu ser un mite. la veritat és que uns mitjonets al tio del davant no haurien anat gens malament, perquè ens va regalar un tufo durant el viatge impagable...

en trànsit...

2009-09-22T00:23:00.000-07:00

hem fet parada a los àngeles, que no és el mateix que fer escala. en una parada et fan recollir totes les teves coses i baixar de l'avió per tornar-hi al cap d'un parell d'hores.

què fem durant aquestes dues hores?

ens fan el control d'accés, sembla que ningú ha avisat als policies que ens fan el control (revisió del passaport, empremtes digitals, fotografies, unes quantes preguntes, amb una mica de vacileo...) que estem en situació de: in transit to auckland, tal com hem indicat al visat, i que per això potser no caldria tanta història ni tanta pregunta de què fem als seus USA.
la resta de temps el passem esperant en una saleta amb dispensadors de cafè...

per poder fer aquesta parada ens van fer omplir el visat digital a londres (on vam fer escala):
https://esta.cbp.dhs.gov/
és suficient apuntant-se el codi que et dóna la web un cop introduïda tota la informació.

*nota: i ara que comentem temes del vol, cal dir que en el cas de portar insulina no confieu que us la guardin a la nevera de l'avió, aneu preparats amb una bona nevereta i demaneu a la tripulació tot el gel que necessiteu, que per això si, són molt amables. de tota manera, pregunteu al pujar a l'avió.

kronos

2009-09-20T03:17:00.000-07:00

el canvi ja ha començat; la percepció del temps és ara diferent, més lenta, més pausada, més tranquil·la...
...atravessem el túnel del temps, que “nosaltres” mateixos hem creat...

...transportats per una màquina descomunal, el túnel està ple de camps de cotó intangible, de boires i contrastos de blaus.
a fora hi fa fred, -54ºC es pot considerar fred... minúsculs cristalls de gel a les finestres sembla que volen entrar.
per sota nostre, una immensa groenlàndia, ens passa desapercebuda, no la veiem, no la podem olorar, sentir... però sabem que és a 10.000m sota nostre.

...ens veurà ella?

hem recorregut 3.000km i encara no estem ni a la meitat... falten 6 hores per fer la parada a los ángeles. el viatge està sent dur.

un mapa digital ens mostra que a europa ja és de nit, mentre nosaltres sembla que ens escapem d'ella, de la nit, però en algun moment del viatge ens atraparà. és més ràpida que la nostra màquina del temps.

finalment, quan semblava impossible, hem pogut divisar groenlàndia, els camps de cotó s'han dispersat i hem pogut veure la terra del gel ("independent").

viatjant al futur...

2009-09-16T08:37:00.000-07:00